Lakshminarayan La lladre del deu per cent

1. Auflage 2025
ISBN: 978-84-127616-3-4
Verlag: Editorial Chronos
Format: EPUB
Kopierschutz: 6 - ePub Watermark

E-Book, Catalan, 416 Seiten

Reihe: Voyager

Ciutat Àpex està sotmesa a la tecnarquia meritocràtica de Bell Corp. Els seus habitants s'adapten al Manifest Meritocràtic i el prioritzen per sobre de tot, i s'esforcen per pertànyer als sectors més elevats de la societat. L'objectiu comú és la productivitat, mesurada en funció de la corba de Bell, que divideix la població entre els que tenen privilegis (els virtuals) i els que no (els analògics). Si un ciutadà virtual no assoleix els objectius és deportat més enllà del Meridià Carnàtic i passa a formar part dels analògics. Civilització virtual i anarquia són termes que no tenen sentit per a la N?yaka, la lladre del deu per cent. Ella i molts d'altres lluiten per enderrocar un sistema injust i opressor que relega la desena part de la població a l'oblit i la pobresa. A través d'un mosaic de personatges fascinants som testimonis de la revolució analògica, una força imparable i sigil·losa que es basa en el reaprofitament, l'acollida i la comunió.

Escriptora i dissenyadora de videojocs. Finalista dels premis Locus, BSFA i Arthur C. Clarke. Actualment viu a l'Índia. La seva novel·la de debut, La lladre del deu per cent, s'ha traduït al francès, l'italià i l'alemany entre d'altres.

Autoren/Hrsg.

Lakshminarayan, Lavanya

Weitere Mitwirkende

Velasco, Elsa

Ordeig, Elena

Leseproben

La lladre
del deu per cent

Ningú s’adona de res perquè no ha passat res.

O almenys encara no ha passat res.

Així és com comencen totes les coses.

L’escut elèctric vibra amenaçador. Divideix Ciutat Àpex en dues parts, travessant el cràter que antigament havia estat Bangalore.

Ella viu a la banda errònia del Meridià Carnàtic.

L’anomenen Nayaka; la seva defensora. Li professen lleialtat.

Ells són la seva gent. Els analògics.

Quan Bell Corp. va ignorar l’epidèmia de còlera, ella els va robar material tecnomèdic dels laboratoris. Quan Bell Corp. els va deixar de finançar el tractament d’aigües, ella els va començar a robar holorellotges. En roba centenars cada setmana. Una bateria solar purifica un miler d’ampolles d’aigua.

Si els bots d’assalt irrompen a la seva casa càpsula, trobaran l’espai de tretze metres quadrats ple de llibres de butxaca. No hi ha res de valor, cap vincle amb els seus delictes.

És discreta.

Bústies mortes. Paper moneda. Quaranta-una càpsules de seguretat enterrades.

Soc invisible.

Els virtuals la coneixen com «la lladre del deu per cent». Han posat preu al seu cap.

Procuraré estar a l’altura.

S’encamina cap a la Porta del Meridià.

Les cases càpsula formen uns passadissos altíssims i imponents; les finestres circulars són com conques oculars en cranis fets de fibra de vidre. A les parets orientals, un artista reconegut dona indicacions a una multitud d’analògics per acabar un mural. El mural reflecteix el passat i celebra el present d’aquesta gent.

La canalla corre cap al col·legi, un conjunt de cases càpsula que s’inclinen de manera perillosa les unes contra les altres. L’arquitectura és deficient, però els nens no se n’adonen.

Al davant hi ha un parc infantil petitó fet de ferralla i altres objectes trobats a l’abocador de deixalles. Les tapes dels cubells d’escombraries formen els seients dels gronxadors; hi ha un tobogan improvisat fet amb taulons de fusta arreplegats. Un nen solitari està assegut en uns cavallets fets amb les restes d’una antena parabòlica.

Els venedors ambulants instal·len tendes de campanya al llarg del camí. Venen crema solar casolana i retalls de teixit de ClimaTech obtingut de manera il·legal.

Sent un rau-rau de culpabilitat. Va ser ella qui va obtenir el teixit de ClimaTech.

Els detindran i els enviaran a la plantació.

Està a punt d’intercedir.

Els sacrificaran. Els extrauran els òrgans.

Però es manté ferma.

Tenen instruccions de no vendre’l tan a prop del Meridià. No es pot salvar a tothom.

S’ennuega amb un núvol de pols i continua caminant.

Passa per davant d’una estructura semblant a un cobert metàl·lic gegant. Està fet amb les carcasses rovellades dels trens de mercaderies, pintades de colors brillants que es descoloriran sota la llum implacable del sol. Les portes de rentadores recuperades en formen les finestres. Centenars d’analògics fan cua davant de l’entrada del Museu d’Història Analògica.

La Nayaka sent una fiblada d’orgull: més de set-cents analògics van participar en la construcció, i encara més es van presentar per subministrar els artefactes que n’omplen les sales cavernoses.

Així que arriba al límit del món analògic, col·loca el palmell sobre un holoescàner.

Els guants de silicona li van com una segona pell. Les puntes porten un joc d’empremtes dactilars impreses en 3D. Està a punt de fer-se passar per una jardinera analògica.

S’ofereixen voluntaris. Confien en mi.

Un dron patrulla armat l’escorcolla. Del Meridià Carnàtic en salten espurnes blaves. Apareix un forat, i a banda i banda del buit que es forma, l’electricitat crepita.

Travessa la Porta del Meridià.

La llum minva de manera abrupta. L’envaeix una onada de fred.

El Para-sol Protector orbita al voltant de Ciutat Àpex. Protegeix la banda dels virtuals de la radiació ultraviolada proporcionant-los unes condicions climàtiques optimitzades per al rendiment humà.

La gent de la zona d’on prové ella està exposada a ones de calor i tempestes de pols.

Vint-i-sis torres formen un seguit de files cap al centre de la ciutat. Milers d’empleats estan instal·lats ben còmodament en espais fets amb biomaterials i espirals de vidre esmerilat, absorts en experiències holotecnològiques. La dona albira una partida de golf d’hiperrealitat, i no té cap dubte que deuen estar negociant algun acord comercial important.

Un bloc de cases càpsula comparteix un telèfon mòbil.

L’Arborètum es corba a banda i banda del seu camí, al llarg dels límits de la ciutat. Milers d’arbres floreixen desolats.

La majoria d’analògics no saben ni què és un arbre.

Confien en els records dels virtuals que han deportat a la seva banda de la ciutat. S’aferren a les descripcions d’un grapat de treballadors que travessen el Meridià cada dia.

La dona es dirigeix als teleportals. Els virtuals s’aparten de la seva figura llardosa i mal guarnida.

No els reclamaré els holorellotges. Tinc un premi més important en ment.

El ciberbraç del portbot vibra de disgust quan la dona treu paper moneda.

Tot seguit entra a la càpsula de fibra de carboni.

La lladre del deu per cent es reconstitueix molecularment a la finca de la Sheila Prakash, una magnat de l’holotecnologia que pertany a l’u per cent superior de la societat.

No vomitis.

Els efectes secundaris del teletransport inclouen les nàusees, però, a part d’això, ella no havia vist mai tant d’espai obert. Una holoesfera s’eleva en forma d’arc sobre la propietat, projectant cels blaus i prats verds a l’horitzó. La il·lusió òptica elimina qualsevol rastre de l’horitzó desigual de Ciutat Àpex.

Amb prou feines podem entreveure el cel als espais entre les cases càpsula.

Un droide patrulla l’escorcolla i li dona el vistiplau. Tota la transacció és presenciada pel centelleig de llum delator d’una lent PanoptiCam.

Un cop equipada amb una motxilla propulsora, un escàner de saba, tisores de podar i compostos InstaFlorir, rep les instruccions.

Faci que tots els arbres floreixin abans de les 15.49 h.

Podi els brots de cada arbre.

Analitzi’ls amb l’escàner de saba.

Apliqui la quantitat adequada del compost InstaFlorir.

Repeteixi l’operació.

La Nayaka activa la motxilla propulsora. S’impulsa cap al dosser de branques.

Frega les mans contra l’escorça d’un arbre, i en nota els relleus i els nusos a través dels guants. S’enganxa les fulles a la cara, i deixa que la saba i la rosada li recorrin la pell. Ensuma els brots que té a la mà, amarant-se de les olors i dels secrets que traspuen.

Arbres.

No n’havia tocat mai cap.

Són el dret exclusiu de l’u per cent de la societat.

A l’Arborètum només hi pot accedir el vint per cent superior.

Al setanta per cent del mig se’ls...