Lorente / Simó El sis d'octubre del president Companys

El federalisme com a defensa de les llibertats contra el feixisme
1. Auflage 2014
ISBN: 978-84-9975-381-2
Verlag: Pagès Editors
Format: EPUB
Kopierschutz: 6 - ePub Watermark

E-Book, Catalan, 286 Seiten

Reihe: ePages

La motivació per investigar sobre els fets del Sis d'Octubre de 1934 i les seves seqüeles sorgeix quan dos veterans periodistes barcelonins tenen accés a una còpia inèdita del sumari militar que es va seguir contra el president de la Generalitat, Lluís Companys, i altres 37 persones, arran de la proclamació de l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola. A partir de la causa militar 81/1934, els autors realitzen una tasca de recerca per a poder accedir al màxim possible de documents històrics que donin fe dels judicis i sentències que es derivaren d'aquell Sis d'Octubre. La investigació s'ha orientat a mostrar la història com a vivència per part dels seus protagonistes. Els seus testimonis, els dels militars i jutges, i també la visió dels periodistes i advocats implicats, són els eixos que vertebren aquesta obra. És la triple perspectiva de la història, el dret i el periodisme.

Elena Lorente (Madrid, 1952) viu a Barcelona des de 1972, ciutat que considera des de llavors una bona terra mediterrània d'acollida i de llibertat, valors avui en perill. Es va llicenciar en dret i en filosofia. És advocada, periodista i magistrada suplent als jutjats civils de Barcelona. És tutora de l'àrea de Ciències del Treball a la UOC. Ha publicat nombrosos articles d'investigació en mitjans de comunicació com El País, i treballs sobre ètica per a joves, filosofia, sociologia, dret, feminisme i inserció laboral. Manuel Simó Tarragó (Barcelona, 1939). Periodista. Treballà com a redactor a Catalunya Express i Mundo Diario. Fou redactor en cap de El Correo Catalán. Director de Catalunya Obrera i de Salut. Professor de tècniques de comunicació a les Escoles Universitàries de Treball Social. Assessor del Col·legi de Diplomats en Infermeria i de l'Àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Té publicats dos llibres sobre comunicació i un altre d'investigació històrica. És prevere de la diòcesi de Barcelona.

Autoren/Hrsg.

Lorente, Elena

Simó, Manuel

Leseproben

CAPÍTOL 2
Els fets del Sis d’Octubre segons el relat del consell de guerra

1. ANTECEDENTS D’UNA DECISIÓ

—La proclamación del Estat Català dentro de la República Federal Española no fue consecuencia de pacto alguno con elementos de otras regiones, pues no lo hubo. Fue originado por la situación de Cataluña y el influjo que en el ánimo del pueblo y en el gobierno de la Generalidad habían producido los sucesos que se estaban desarrollando en el resto de España.

Lluís COMPANYS. Declaracions al jutge del Tribunal Suprem. Archivo Histórico Nacional de Madrid.

El President Companys, en la seva proclamació de la República Federal, va deixar molt clar que la seva decisió era un intent de salvar la República davant les forces monarquitzants i feixistes que des d’algun temps pretenien aconseguir els seus objectius i assaltar el poder. La constitució, el 4 d’octubre de 1934, d’un nou govern de dretes, presidit per Lerroux, amb ministres de la CEDA,1 feia témer el pitjor.

Però els conflictes entre el govern central de les dretes, elegit després de les eleccions darreres, i el de la Generalitat, venien de temps enrere i es donaven tant en aspectes legislatius socials com de caire autonòmic. Cal recordar que en aquells moments es vivia a Europa i a tot el món un retrocés de les llibertats democràtiques i socials, fruit de l’avenç del feixisme. Mussolini havia conquerit el poder a Itàlia des de 1922, i Hitler havia guanyat les eleccions el 1933 i governava Alemanya, mentre les conseqüències de la Gran Depressió nascuda als Estats Units i estesa a la resta de les economies nacionals, donaven un impuls al moviment feixista que finalment portaria a la Segona Guerra Mundial.

Els problemes es varen concretar ja des del nomenament de Companys com a president del govern de la Generalitat i fins i tot abans, ja que l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia a les Corts espanyoles no havia estat exempta d’atacs dels sectors centralistes més dretans.2 Companys, després de morir l’em-blemàtic president Macià, va ser elegit president de la Generalitat pel Parlament de Catalunya l’1 de gener de 1934, amb els vots de la majoria d’Esquerra Republicana i de les minories, excepte l’abstenció de la Lliga.3 El nou president va fer un govern de concentració i de concòrdia, amb tots els grups republicans i d’esquerra i immediatament es va posar a treballar en projectes legislatius pendents per enfortir el dret i les institucions de Catalunya.

La trajectòria anterior de Companys en defensa dels treballadors de la terra va influir tot seguit en la preparació i aprovació el 22 de febrer de 1934, molt poc després de la presa de possessió del nou govern autonòmic, de la Llei de Contractes de Conreu, que significava una modernització de les relacions agràries.4 Un nou Govern central, cada vegada més feble i escorat a la dreta, va recórrer la llei davant el Tribunal de Garanties Constitucionals el qual la va anul·lar, al·legant incapacitat del Parlament de Catalunya per legislar en aquesta matèria. Aquest fet despertà encara més indignació popular a Catalunya, pel doble motiu social i d’atac contra l’autonomia. Per contra, els sectors conservadors del camp, organitzats a l’Instituto Agrícola Catalán de San Isidro organitzaren les més sorolloses i reaccionàries protestes. El tema, tan ancestral quasi com la humanitat, aixecava ampolles. El Govern català va acceptar la sentència del Tribunal de Garanties però va tramitar tot seguit un nou projecte idèntic que l’anterior.

Aquest estira-i-arronsa enfrontava radicalment els dos governs, el central i el de Catalunya i es va convertir en un símbol a favor i en contra dels valors republicans democràtics. Els intents de transacció varen ser inútils, ja que no es tractava tant de negociar el contingut com un pols entre els dos sectors.

En aquest ambient de creixement dels grups monàrquics i feixistes, es va arribar a l’octubre del 1934, amb l’entrada al govern Lerroux de ministres de la CEDA que no eren republicans ni havien votat la Constitució. La mesura, unida als seus antecedents, va despertar la por dels partits democràtics, que varen trencar les relacions amb el Govern, i dels sindicats, entorn a la pervivència de la mateixa República del 14 d’abril, perquè naturalment s’ha d’interpretar relacionada amb l’ambient d’avanç del feixisme a tot Europa.

La resposta va ser una crispació radical dels sectors republicans i populars. Es va declarar una vaga general de tots els sindicats menys la CNT. A Barcelona, el dia 5 va ser d’una gran agitació. La Generalitat s’esforçava en mantenir l’ordre però de fet ja existien al carrer tres postures ben diferenciades: el poder del Govern central, representat per l’Exèrcit; el de la Generalitat;5 i el de l’Aliança Obrera.6 Tot el dia i tota la nit va durar l’agitació. El Govern de la Generalitat es trobava en una situació ben delicada: no podia fer foc contra els obrers que defensaven la vaga revolucionària i la República catalana però tampoc podia permetre’s perdre el control de la situació.

De fet, el divendres 5 d’octubre, segons expliquen els diaris de l’època, va ser un dia difícil per a la ciutat de Barcelona. Hi havia vaga de transports i de comerç, i molt moviment al carrer. El President Companys es dirigí per ràdio a la població a dos quarts de 2 del migdia. Al Parlament, oberta la sessió a les 17,25 hores, es donà per aixecada als cinc minuts, a petició del conseller de Finances, Martí Esteve, que indicà que la situació requeria l’atenció constant dels membres del Govern i no podien romandre allà.

A dos quarts de 7 de la tarda es va produir a la plaça de la República una gran manifestació d’Aliança Obrera, amb una pancarta on es podia llegir “Exigim la República Catalana”. Una comissió d’Aliança s’entrevistà amb el president Companys.

El dissabte 6 d’octubre la situació encara era més tensa. En el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI)7 hi va haver molta activitat durant tot el dia. En el balcó de la façana s’havia fixat una pissarra a la qual es llegia: “Treballadors mercantils, el CADCI ha acordat continuar la vaga fins aconseguir el triomf de la classe obrera. Per la República Catalana...” I a les façanes de moltes cases hi havia un pasquí amb el títol de Butlletí de l’Aliança Obrera Republicana Catalana, on s’anunciava que aquell era el dia de la proclamació de la República Catalana, perquè al dia següent ja seria tard.

Als carrers hi havia gent armada, i encara que no consta en el sumari, és evident que Companys havia viscut aquell 6 d’octubre un dia molt agitat. A les 9 del matí ja s’havia presentat a la Conselleria de Governació, a discutir amb el conseller Dencàs el text de la proclamació que pensava fer. Després, a mig matí, rebé al Palau de la Generalitat, l’alcalde de Barcelona, Carles Pi i Sunyer, el qual, assabentat de la decisió de Companys, tot i les seves reticències, li manifestà la total adhesió a la seva final decisió.

Al migdia, el conseller Lluhí visità l’expresident del Govern, Manuel Azaña,8 present a Barcelona, a l’hotel Colón i li anuncià la decisió ja presa de proclamar l’Estat Català. Azaña reaccionà en contra d’aquesta iniciativa.

Per dues vegades, Companys s’havia dirigit a la població mitjançant Ràdio Barcelona:9

Catalans, per orientar a l’opinió pública en aquest moment, el president de la Generalitat parlarà per mitjà de la radio.

—Ciutadans: el Govern de la Generalitat de Catalunya, davant l’expectació i inquietud que produeix al poble la situació general d’Espanya, ha de dir que no l’estranya aquesta expectació, però que és necessari que no es pertorbi l’ordre amb aldarulls ni violències de cap gènere, ni amb iniciatives personals, sinó atenent els mandats del Govern, que és conscient de la seva responsabilitat en el compliment del deure i que a cada moment marcarà la direcció dels esdeveniments, amb l’assistència i la disciplina del poble que el Govern ha de conservar per a la millor eficàcia de la defensa de la llibertat de Catalunya i de les essències de la democràcia i de la República... Cada dues hores, i sempre que faci falta, el Govern, per mitjà de la ràdio, comunicarà amb els ciutadans... Salut, catalans

I la segona vegada:

L’Honorable president us dirigirà la paraula:

—Catalans, repetint les indicacions que he fet quan he parlat abans, torno a recomanar als ciutadans que conservin la màxima serenor i el control dels actes, en aquests moments d’enorme transcendència. El Govern de la Generalitat, que segueix minut a minut el moviment que s’està produint a les terres d’Espanya, sap allò que ha de fer en tot moment en pro dels ideals que representa i que són de fonda catalanitat i d’autèntic repu-blicanisme. Comprenem la impaciència dels vostres anhels, però demano la confiança del poble nacionalista i republicà de Catalunya. Cal abstenir-se de violències perquè el Govern no es vegi en el dolorós deure de reprimir-les. El Govern us demana serenor...

A les 4 de la tarda, Companys va rebre al Palau de la Generalitat el general Batet, el qual li exposà les greus conseqüències de la interrupció, per la vaga general, dels transports urbans i ferroviaris i de les comunicacions telefòniques i telegràfiques que afectaven no sols Barcelona, sinó també tot Espanya i fins i tot l’estranger. La...