Miralles / Ruescas Sánchez Pulsacions

1. Auflage 2013
ISBN: 978-84-661-3394-4
Verlag: Editorial Cruïlla
Format: EPUB
Kopierschutz: Adobe DRM (»Systemvoraussetzungen)

E-Book, Catalan, 200 Seiten

L'Èlia acaba de sortir d'un coma. Això són bones notícies perquè... està bé i té un mòbil nou, així és que per fi pot parlar amb tothom per HeartBits. I males notícies perquè... no recorda res dels tres dies anteriors a l'accident. Què ha passat durant aquest temps? Qui és aquest tal Phoenix que no para d'enviar-li missatges? I per què cada vegada que l'Èlia pensa en el que ha pogut oblidar... sent que li falta l'aire?

Autoren/Hrsg.

Miralles, Francesc

Ruescas Sánchez, Javier

Leseproben

BUDA DIU...

«L’origen del sofriment

és un excés d’afecció.»

ÈLIA _ 02.09

Sue, sento haver-me desconnectat d’aquesta manera...

Pots parlar una estona?

ÈLIA _ 02.12

Bé, suposo que deus estar dormint

(com qualsevol persona normal).

Parlem demà...

SUE _ 02.13

Eeeeep!

ÈLIA _ 02.13

Hola! T’he despertat?

SUE _ 02.14

Sí, però és igual. Et trobes bé?

Necessites alguna cosa? Una història que et distregui?

Vols que et llegeixi les cartes?

He millorat molt des de l’última vegada, no et pensis.

ÈLIA _ 02.15

Perdona per això d’abans, nena,

no m’hauria d’haver desconnectat com ho he fet.

SUE _ 02.16

No passa res, Eli.

És culpa meva.

Sé que tothom t’està pressionant

perquè recordis i l’últim que necessites

és que també ho faci la teva millor amiga.

ÈLIA _ 02.17

No és això, Sue, és que...

No deixo de donar voltes

a l’últim record que tinc.

Em fa por que s’esvaeixi

igual que els dies que em falten...

SUE _ 02.18

Si et quedes més tranquil·la,

pots explicar-m’ho a mi.

Així, si algun dia ho oblides,

jo podria recordar-t’ho.

SUE _ 02.19

Va, explica-m’ho. :D

ÈLIA _ 02.20

Ok... El concert de la Regina Spektor.

Al final tothom em va fallar, però tot i així, jo hi vaig anar.

Quan ja feia gairebé una hora i mitja que era allà,

em va sonar el mòbil.

Era la meva mare.

SUE _ 02.21

I què passava?

ÈLIA _ 02.21

Res... que s’havia oblidat les claus dins de casa

i m’esperava a la porta del teatre.

Total, que vaig haver de sortir a donar-li les meves

mentre el públic demanava bisos,

i quan vaig voler tornar a dins, no em van deixar entrar.

ÈLIA _ 02.22

No m’ho podia creure...

La Regina havia tornat a pujar a l’escenari

i estava cantant la meva cançó preferida.

La que havia esperat durant tot el concert.

SUE _ 02.22

One More Time With Feeling?

ÈLIA _ 02.22

Com em coneixes, hahaha.

ÈLIA _ 02.23

El cas és que em vaig quedar allà, frustrada,

intentant sentir alguna cosa des del vestíbul.

Em sentia fataaaaal,

i llavors una veu darrera meu va dir:

«No et puc tornar la cançó,

però et puc ensenyar com dansen els peixos.»

SUE _ 02.23

Uau...

Què t’havies pres, tia?

Hehehehe.

Au, va, segueix.

ÈLIA _ 02.23

Ja està.

Això és l’última cosa que recordo.

SUE _ 02.24

No està gens malament, com a començament.

:D

La cosa es posa interessant...

ÈLIA _ 02.24

Per què em fa l’efecte que

t’ho estàs passant bé amb tot plegat?

SUE _ 02.24

Només intento ser positiva.

A més, ja saps que m’agraden

molt els puzles i els misteris.

No et preocupis, entre les dues

descobrirem què va passar.

ÈLIA _ 02.25

Tant de bo, Sue...

Perquè cada vegada que penso

les coses que puc haver oblidat

sento que em falta l’aire...

SUE _ 02.25

No hi donis més voltes i vés al llit.

Demà serà un altre dia, Eli.

ÈLIA _ 02.25

Sí, miraré de dormir,

a veure si hi ha sort.

Un petó, nena!

I per trenta-setena vegada... gràcies.

PARE _ 09.20

Èlia, ja estic amb la mare al cotxe.

Passem per casa a deixar la maleta i venim cap a l’hospital.

ÈLIA _ 09.20

Ok.

Què tal el viatge?

PARE _ 09.22

Bé, però amb molta feina.

Només he pogut desconnectar

l’estona que vaig estar parlant amb tu

i amb la mare per telèfon.

I tu què tal et trobes, filla?

PARE _ 09.25

Èlia, ets aquí?

ÈLIA _ 09.26

Sí, pare, perdona.

Per tenir HeartBits des de fa poc,

escrius molt de pressa, no?

PARE _ 09.26

Has vist?

Sóc un pare modern.

És que la teva mare condueix com una tortuga.

Arribarem a l’hora de sopar...

ÈLIA _ 09.27

Hahaha.

PARE _ 09.30

Vols que et portem alguna cosa?

ÈLIA _ 09.30

Podeu portar-me algun DVD?

O millor, porteu-me’n uns quants.

PARE _ 09.31

Això està fet.

PARE _ 09.33

T’he dit que tinc un company

que li encanta el cinema?

I ja veus, va estudiar polítiques.

ÈLIA _ 09.33

És una indirecta?

PARE _ 09.34

No, no.

Només dic que pots seguir mirant cinema

i estudiar alguna cosa amb més sortida.

ÈLIA _ 09.34

Em sembla que sí que era una indirecta...

PARE _ 09.35

No, tresor, de veritat que no cal

que estudiïs polítiques.

Hi ha moltes més carreres.

ÈLIA _ 09.35

Pare, apiada’t de la teva filla convalescent!

PARE _ 09.38

Bé, ja en parlarem en un altre moment.

ÈLIA _ 09.38

Avui no, si us plau.

Ni demà.

I recorda’t de portar-me les pel·lis!

PARE _ 09.40

D’acord...

A totes dues coses.

ÈLIA _ 09.40

Gràcieeeees.

PARE _ 09.46

Èlia, saps que t’estimem moltíssim, oi?

ÈLIA _ 09.47

És clar, papa.

I jo a vosaltres. J

PARE _ 09.47

Volia que quedés per escrit

en la immensitat d’Internet.

PARE _ 09.57

Ja gairebé som a casa.

Ens veurem de seguida!

ÈLIA _ 09.58

Ok, jo seré aquí amb la Marion.

Fins ara!

MARION _ 18.50

M’ha encantat la Sue!

Digue-l’hi de part meva, sisplau.

ÈLIA _ 18.51

Ho faré.

Ella també s’ho ha passat genial amb tu. J

MARION _ 18.51

Sembleu germanes.

Si fins i tot us acabeu les frases l’una a l’altra!

ÈLIA _ 18.51

Hahaha, ens coneixem des de petites.

No saps les ganes que tenia de veure-la...

MARION _ 18.52

No m’estranya!

Quan acabi la recuperació

espero poder sortir amb vosaltres algun dia, hehe.

ÈLIA _ 18.52

És clar! Seria genial.

ÈLIA _ 18.53

Escolta, què tal la sessió individual amb en Xavier?

MARION _ 18.53

Una mica intensa, la veritat.

Sobretot perquè avui hi era la meva mare també

i no ha estat fàcil.

ÈLIA _ 18.53

I això?

Si tens ganes de parlar, és...